Maria Branyas, testimoni vivent de Madgadena Aulina

Revista Religión en Libertad. Edició 20 gener 2023

La catalana Maria Branyas, la nova “persona més vella” del món, recorda el seu tracte amb una santa. La seva tia va anar a viure amb la Venerable Magdalena Aulina a Banyoles.

La senyora Branyas té 115 anys... i un compte actiu a Twitter (SuperAviaCatalana) que mantenen els seus familiars, on explica les seves aficions i històries del passat.

Al novembre de 2022, quan el Papa Francesc va reconèixer les virtuts en grau heroic de Magdalena Aulina (1897-1956), ella va voler publicar al seu compte de Twitter la seva relació amb la nova Venerable, fundadora de les Operàries Parroquials, a la qual recorda de 1924... fa cent anys!

Fil de Twitter    |     Entrevista a la revista

En una entrevista per a la revista Religión en Libertad, publicada el 20 de gener de 2023, declara el següent:

-“Maria, vostè va conèixer a la Magdalena Aulina?” Sí, la vaig conèixer personalment. Només ens portàvem 10 anys. A Banyoles se’n parlava molt d’una noia jove que ajudava a un sector de la població que vivia en unes males condicions, en uns habitatges poc higiènics i amb els fills sense escolaritzar. Aquestes famílies estaven localitzades, sobretot, a l’entorn de la plaça de les Rodes.", explicava l'anciana al novembre, a través del compte que porten els seus parents.


La Venerable Magdalena Aulina a les seves xerrades a joves del 1922 a Banyoles; és l'origen de les Operàries Parroquials. Pilar, la tia de Maria, va formar part d'aquell nucli inicial.

"En aquella època els seus habitants eren majoritàriament pagesos, jornalers i artesans, gent de pocs recursos. Era un barri molt pobre. Jo vaig conèixer a la En aquella època els seus habitants eren majoritàriament pagesos, jornalers i artesans, gent de pocs recursos. Era un barri molt pobre. Jo vaig conèixer a la Magdalena a través de la meva tia Pilar, la germana de la meva mare, que formava part d’un grup de voluntàries que anaven cada tarda a ajudar-la en les seves activitats apostòliques i d'alfabetització a les noies treballadores que no estaven escolaritzades. En aquella època, 1924, hi havia molt absentisme escolar, sobretot en l’àmbit femení.", detalla.

"Amb la meva amiga Conxita anàvem tots els diumenges al matí a escoltar les conferències de la Magdalena. Era una dona singular, d’una gran personalitat. Tenia les idees molt clares i parlava molt bé. Cada dia augmentava el nombre de persones que col•laboraven amb ella, tant a nivell personal com amb ajudes i aportacions econòmiques. Moltes famílies riques que venien a estiuejar al Balneari de la Puda, li donaven diners. Amb aquestes ajudes va impulsar la construcció de l'església de la Sagrada Família, a la plaça de les Rodes, i va comprar diferents locals.", afegeix.

"Quan em vaig casar, l’any 1931, vaig anar a viure a Girona i les notícies de la Magdalena Aulina es reduïen al que la meva mare m’explicava quan l’anava a visitar a Banyoles. Un dia em va dir que la tia Pilar havia agafat totes les seves joies i havia anat a viure amb la Magdalena. En un dels locals que tenia, ella i algunes de les noies que compartien el seu ideal de vida, començaren a viure en comunitat. Va ser l’inici del Institut Secular d’Operàries Parroquials", recorda.

Era una iniciativa complexa, perquè consistia en un grup de "senyoretes consagrades a Déu" que no tenien regla de vida ni vestien hàbit. "A Girona es va parlar molt de la incomprensió del bisbe Cartañà, que el va portar a un enfrontament particular amb Magdalena Aulina", afegeix.

Les Operàries Parroquials, institut secular aprovat per la Santa Seu el 1962, i les iniciatives de la Família Auliniana, són presents avui amb cases i apostolats a Espanya, Itàlia, França, Puerto Rico, Paraguai, Guinea Equatorial i República Democràtica del Congo. Tenen Santa Gemma Galgani com a patrona i inspiradora. El procés de beatificació de Magdalena el va obrir el 2006 el cardenal Martínez Sistach, de Barcelona.