Un nou camí

A Banyoles - ciutat de Catalunya enriquida per la bellesa i serenitat de l'aigua del seu llac, oberta geogràficament a través dels Pirineus cap a altres fronteres -, el 13 desembre 1897 va néixer una nova esperança per als nostres dies: Magdalena Aulina.

Una família cristiana, la del matrimoni Narcís Paulina i Carme Saurina, veia enriquida la seva llar amb el naixement de la seva sisena filla.

Amb el pas dels anys, les germanes de Magdalena van escollir el seu propi camí: dues germanes es van fer religioses. També Magdalena, incansable en el seu"donar-se" als altres, va voler consagrar-se a Jesucrist. Però la seva vocació estava marcada per un camí particular de dedicació al proïsme, amb especial atenció als més necessitats.

Per realitzar aquest do de l'Esperit, que l'estimava des de nena, era necessari un horitzó sense fi, i espais més amplis que aquells que podia oferir una congregació religiosa tradicional.

La intuïció de Magdalena va començar a prendre forma de consagració secular; és a dir, un abandonament total a Crist, però viscut enmig de la gent, compartint penes i alegries, i fent-se amiga de tots, la consellera en qualsevol tipus de problema.

El "donar-se" va ser el que li va imposar a servir Crist en els germans, el seu carisma, i el camí que ella va traçar per a un seguiment fidel a Crist i al seu Evangeli.

D'aquesta concepció seva, fruit d'una trucada particular de Déu, unida a l'amor i a la devoció a la Mare de Déu, neix, el 1916, un nou camí desconegut en aquells temps: la secularitat consagrada enmig del món, per a realitzar l'evangelització en qualsevol moment i sense fronteres, "a camp obert", per a la glòria de Déu i bé dels homes.