Va ser a Roma quan Monsenyor Piero Marini, el cap de les cerimònies litúrgiques del papa Joan Pau II, em va presentar a les Operàries Parroquials que vivien no lluny de casa meva, ia dos passos de la plaça de sant Pere, a l'avinguda de la Conciliazione.

Vam estar berenant amb elles i recordo l'amor amb el qual em van parlar de la seva fundadora, Magdalena Aulina, del seu carisma, de com fer una revolució d'amor en la seva Banyoles natal ....

Vaig conèixer també en aquella ocasió a Misericòrdia, la senyoreta Misericòrdia, que tenia conquerida a mitja Roma. A partir d'aquella tarda, van ser moltes altres les que vaig passar amb elles i cada vegada anava descobrint més i, descobrint-les, admirant-les ...

El que no imaginava és que, molts anys després, estaria a la vora del famós llac català, l'Estany de Banyoles, d'on era filla Magdalena Aulina, a la seva casa, al jardí al qual treia el cap des de la terrasseta de la seva habitació, i en una data tan significativa com el centenari, festejant-lo amb les seves filles i amb infinitat de persones que la veneren com "santa", encara que no hagi estat encara oficialment proclamada.

Pina Milana, la Directora General de l'Institut, em va demanar que moderés la taula en la qual, presidida pel Sr Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, i la pròpia Pina, i tres dones (les vaig definir "les tres magnifiques"), van desgranar records, vivències, i van donar esplèndids testimonis d'evangelització darrera de les petjades de Magdalena. Crec que cap dels que vam acudir a aquesta cita inoblidable podrà oblidar-la. A aquest racó de verd i aigua, famós internacionalment per les competicions de regates, havien arribat de diversos punts d'Espanya, des del Sud al Nord, de França, Portugal, Itàlia, d'Amèrica i d'Àfrica. Una ONU d'afecte i devoció a la Mare Aulina, congregats amb l'única finalitat d'evocar la seva figura i els seus ensenyaments.

Al matí, a l'Església parroquial on Magdalena va ser batejada, i sota la dolça mirada de Maria, una de les imatges de la Verge amb el Nen, que desprèn més bellesa i tendresa, el Bisbe, Don Francesc Pardo, va celebrar la santa Missa i va dirigir una homilia preciosa, rica de reflexions i punts per meditar. Van acompanyar la litúrgia les veus del cor de "Teatre" de Banyoles, dirigit per David Costa, que van posar, mai millor dit, la nota musical a la cerimònia.

Després de la salutació de la directora general, el cor va estrenar l'Himne del Centenari, musicat pel mestre Tullio Visioli.

Del temple parroquial es va continuar la festa-homenatge a la finca "Casa Nostra", un paradís envoltat d'arbres i plantes, on havien instal•lat una gegantesca carpa, ja que hi havia moltíssims convidats al dinar. Per no faltar, fins i tot van ser-hi dos alcaldes, ja que la finca "Casa Nostra" està enclavada en dos municipis i els dos edils van voler assistir-hi. Cap d'ells va voler faltar. Com em van explicar: "és que Magdalena Aulina no és només nostre ... és de tots!

El menú va estar en consonància amb la festa, començant pels entremesos i acabant amb el dolç i el brindis. I després d'un passeig relaxant per l'immens parc, es va iniciar la taula rodona que vaig tenir el privilegi de moderar. La professora emèrita de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, Sra. Alba Dini Martino, va exposar amb detall i en profunditat conceptes claus en la vida de Magdalena Aulina, la importància de la família, de l'educació i de l'ensenyament de l'Evangeli i com es va avançar, en molts aspectes, al Concili Vaticà II. La seva intervenció va ser realment una lliçó magistral. La doctora Dini, una dona elegant i molt culta, va parlar en italià, però per això teníem a la senyoreta Pina, que va fer la traducció simultània.

Roser Juncà, filla del metge amic de Magdalena, va relatar episodis deliciosos de la seva infantesa vinculats amb la Mare i que el seu pare els va transmetre amb especial afecte. Roser va explicar mil coses que ens van delectar. Es va anar animant a mesura que recordava, i tot i que em va confiar abans de començar la taula rodona que "li feia molta vergonya parlar en públic i només de pensar-ho quedava muda", la veritat és que va ser un plaer escoltar-la. Va emocionar per la seva senzillesa, la seva espontaneïtat ... i fins i tot ens va fer una confessió: "formo part, va dir, del grup de senyores que treballa en un taller de les Operàries on ens ho passem molt bé, aprenem a fer mil labors però jo estic especialitzada en fer les vores". L'aplaudiment amb què va subratllar el públic la seva intervenció va ser la prova del moltíssim que els havia agradat.

L'aspecte més d'actualitat el va afrontar, com era d'esperar, l'exconsellera de la Generalitat, Irene Rigau. Va exposar la situació d'educació i cultura a la política d'avui; el dret dels pares i el deure dels governs en els camps de l'ensenyament, cultura i religió perquè, com deia el papa Joan Pau II i papa Benet, "així com és la família, així és la societat", i la família és la cèl•lula primordial d'un poble. Irene va exposar també el viacrucis que, durant anys, va patir en la seva tasca evangelitzadora Magdalena Aulina, les incomprensions i els obstacles que va trobar en el seu camí i com els va viure com una prova que Déu li demanava: sempre obedient a l'Església, i sempre acceptant el sofriment sense rebel•lar-se i oferint-ho al Senyor.

El colofó a la taula rodona el va posar el Sr. Bisbe de Girona, que igual que en l'homilia de la Missa va enaltir la missió de l'insigne filla de Banyoles i va reconèixer que de vegades a l'Església, com s'ha demostrat a al llarg de la Història, "hi ha homes que cometen errors". Una clara al•lusió als anys "difícils" de Magdalena, a les incomprensions que va viure i a l'hostilitat del Bisbe de llavors.

La Directora General va acabar donant les gràcies a tothom per la seva presència i anunciant, com a colofó, un espectacle de danses preciós que va aixecar l'aplaudiment interminable de quants omplien la carpa.

El toc navarrès es va posar la Sra. Hilda, que va cantar una sentida jota dedicada a Magdalena Aulina. Una jota que el grup arribat de Navarra va voler oferir acompanyant-la amb el bon vi de la seva terra.

Va ser una jornada que es podria resumir amb tres paraules amb "A", i que es van conjugar de manera esplèndida: "Admiració, Amistat i Alegria".

Ben segur que a dalt al Cel la nostra estimada Mare Magdalena Aulina no va deixar de somriure.

Paloma Gómez Borrero
periodista